VERTICAL RACE. L’ESCALFAMENT.

Si comparéssim aquesta prova amb alguna de l’atletisme clàssic, la podríem comparar amb el 1.500 m. És una prova ràpida, on es necessita anar a tota velocitat però sabent que és prou llarga com per a esgotar-te i deixar-te fora de combat i sense possibilitat de reacció, si no ho fem tot bé.

I el primer que cal fer, no bé, sinó que molt bé, és l’escalfament. Necessitem sortir amb el cos molt activat, les cames calentes, el cor amb un ritme una mica elevat, els pulmons oberts, el cap ben centrat en el que farem, i havent-nos acostat ja al nostre punt anaeròbic.

Començarem a escalfar mitja hora abans de l’inici de la cursa i seguirem aquest ordre.

1) Rotacions i obertures durant 5 minuts. Comencem per la part superior del cos fins a la inferior.

Coll, espatlles, braços, cintura, engonals, genolls i turmells. Amb calma, una parell de sèries cap a cada costat amb cada articulació

2) Rodar en pla 5 minuts. Donarem tres voltes a les pistes a un ritme suau i beurem un xarrup d’aigua.

3) Rodem 10 minuts pel circuit de Cros que hi ha dins de l’estadi, amb dues intencions; pujar les pulsacions i comprovar que l’equip que portem; bambes, sistemes d’hidratació i roba, estan ben ajustats i que no ens donaran problemes en la carrera. Donem un xarrup d’aigua.

4) Últims 10 minuts abans de la sortida. Tornem al tartán i fem quatre o cinc progressius de 50/60 metres, acabant-los a tota velocitat. Falten cinc minuts per a la sortida. Últim xarrup d’aigua. Lleus estiraments. Ens situem en la línia de sortida. Respirem profund omplint d’aire els nostres pulmons. Notem la tensió a les nostres cames, estan activades per a donar-ho tot. Sentim els batecs del nostre cor. Ens donen el senyal de sortida. Arrenquem, ja no hi ha marge per al dubte, estic aquí per a competir al màxim en aquesta prova. M’espera una Vertical Race dura, dos quilòmetres que es faran llargs, 222 metres de desnivell que em faran sortir de la meva zona de confort. I finalment el “subidón” que tindré en sentir el suport de la gent en els últims metres, l’enorme satisfacció d’haver-lo donat tot. I marxaré per a casa, segurament sense cap trofeu, però m’enduré el meu premi; un registre que quedarà gravat en la meva ment i que intentaré rebaixar en la pròxima edició.

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: