VERTICAL RACE. LA TÀCTICA.

La Vertical Race, com tota prova vertical, intenta acumular el màxim desnivell possible en la mínima distància, tenint en compte les limitacions de la zona, per a aquesta prova l’organització ha aconseguit acumular uns molt dignes gairebé 230 metres positius en un escàs quilòmetre i mig, tenint en compte que durant gairebé el primer mig quilòmetre d’aproximació no s’afronta cap mena de desnivell. 

Els primers 360 m transcorren per les pistes d’atletisme i un molt breu tram de carretera fins a la sendera. Aquesta part del recorregut, en ser plana, trobar-nos frescos i tenir la pressió de voler donar caça al corredor/a anterior i de no ser caçats per qui hagi sortit darrere nostra, ens pot jugar una mala passada si el nostre ritme és massa alt i arribem mancats d’aire a l’inici de la sendera. Una sendera que després de 100 m amb tot just desnivell, gira a la dreta i comença a pujar, no permetent o dificultant l’avançament fins a arribar a l’aresta sud-est que ens connectarà amb la pista principal de SantRamón.

TIP: aquest primer tram és ideal per a guanyar-li segons al crono, però un excés de ritme que ens faci entrar en la sendera estreta en estat anaeròbic (els músculs consumeixen més oxigeno del que som capaços de proporcionar-los) es pot pagar car durant la resta del recorregut i fer-nos penalitzar amb temps imprevist i posicions en el rànquing. L’ideal és afrontar aquest tram amb un ritme àgil que ens permeti arribar a la sendera ben posicionats i amb una freqüència cardíaca tolerable, sempre per sota del llindar anaeròbic.

El primer tram de sendera tècnica fins a l’aresta, a més de ser estret està compost principalment per pedra, el TIP és adaptar-nos de la millor manera al terreny, buscant una trepitjada i gambada que ens permeti avançar de manera àgil però recordant que el més dur està per arribar. 

Després de la sendera trobarem l’Aresta Vertical, que comença amb un dur pendent de 25 metres, després baixa i planeja, tornant a pujar de manera irregular, encadenant rampes fins a arribar al mur. El mur és una rampa de gairebé 100 metres amb un desnivell mitjà del 34%. Aquí les cames acumularan àcid i tindrem una sensació de cremor i duresa muscular terribles. Hem de tenir en compte que la prova tracta d’arribar en el menor temps possible a la línia de meta, a escassos metres de l’ermita de Sant Ramón, per la qual cosa hem de valorar el ritme d’ascens, tenint en compte que aquesta rampa ens farà entrar en estat anaeròbic si no ho estàvem ja abans, però a sobre, en sortir de la rampa, ens esperen tres-cents metres de pujada en pista perfectament corrible. Que puguem o no puguem acabar la prova a un ritme digne, tindrà molt a veure amb l’estat en el qual sortim del mur. TIP: la manera correcta d’afrontar el mur és trotant però intentant en tot moment (és més fàcil dir-ho que fer-ho) romandre per sota del llindar anaeròbic. Això ho aconseguirem un amb pas molt curt i intentant mantenir l’esquena recta, intentant respirar des del diafragma i no des del pit, per a evitar fatiga, hiperventilació i punxada lateral “flat”. Si veieu que córrer no és viable, caminar amb l’esquena recta, pas continu i els palmells de les mans recolzades en els quàdriceps. Dominar la tècnica correcta en el mur és l’única garantia que tindrem d’afrontar els últims metres de pista a un ritme alegre.

Els últims metres des del mur fins a la meta, seran per als moments de més significat en la carrera, on comptem amb l’alè de la gent que ens dóna ales per a volar fins a la meta. El públic és un factor determinant i principal per a l’èxit d’una carrera i per a les sensació del corredor. Escoltar el nostre nom, veure a les persones volgudes… i la gent de Sant Boi en això, són uns excel·lents amfitrions. TIP: afrontar aquests últims tres-cents cinquanta metres de manera progressiva, enfocar-nos en la gambada, en la respiració, visualitzar la meta i gaudir al màxim, perquè arribats aquí és quan sentirem que tot esforç haurà valgut la pena. Arribar a la meta entre aplaudiments, gaudir de la fruita i refrescs que ofereix l’organització i tenir un temps de referència que servirà de base per a treballar duro durant l’any i millorar de cara a la següent edició.

En el pròxim i últim post, us parlarem d’un aspecte molt important abans d’iniciar una prova tan explosiva com aquesta Vertical Race, l’escalfament.

Anuncios

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: